Un artículu de José Arias de Miranda, publicáu en dos entregues na Revista de Asturias en 1858, establez la primer clasificación impresa del asturianu nes sos variedaes occidental, central y oriental. La imposibilidá de conocer el testu orixinal llevó a qu’un artículu posterior de Gumersindo Laverde Ruiz (1862) s’asumiera como una reproducción fiel del primeru. Sicasí, el testu orixinal revela la semeyanza d’entrambos, pero tamién permite apreciar delles diferencies: Arias de Miranda describe brevemente l’asturianu oriental ensin el tonu apoloxéticu de Laverde-Ruiz; caracteriza’l bable central ensin comparaciones con otres llingües y describe con mayor detalle delles consideraciones sobre l’asturianu occidental y les sos llendes. Nesti artículu reproduzse la primer parte del testu de José Arias de Miranda xunto con un breve análisis comparativu col artículu de Gumersindo Laverde Ruiz centráu na clasificación de les variantes del asturianu, lo que dexa revaluar l’impactu del artículu de 1858 y estremar les contribuciones de los dos autores. El desconocimientu de la segunda parte del artículu fai que les conclusiones sían, necesariamente, provisionales.
historia esterna, llingua asturiana, dialectoloxía, lexicoloxía