Lletres Asturianes

Onde sal fumu ye qu’hai fueu. Paremias populares pronunciadas por don Quijote en las traducciones integrales rumanas y asturiana

Joan Fontana i Tous

Resume

Tomando como corpus d’estudiu les 86 paremies populares pronunciaes por don Quixote a lo llargo de la obra maestra cervantina (24 na primer parte y 62 na segunda), analizaremos qué estratexes traductolóxiques s’emplegaron nes versiones integrales qu’esisten n’asturianu (Suárez, 2015) y en rumanu (Frunzetti & Papu, 1965; Mărculescu, 2005). Con esi envís, aplicaremos al mentáu corpus los criterios metodolóxicos asoleyaos na nuesa tesis «Algo va de Stan a Pedro. Parèmies populars a les traduccions romaneses integrals del Quijote» (2014), onde s’afita una nidia estremación ente les «equivalencies» (cuando’l traductor ye a atopar un refrán xenuín con sentíu semeyu) y los «anosamientos» (cuando’l traductor se manda d’otros recursos: traducir el refrán lliteralmente, glosalu o bien aplica-y a la versión daqué traza parémica). L’artículu complétase con un estimable apéndiz que presenta’l corpus estudiáu, ye dicir, los 86 refranes orixinales del Quijote, acompangaos de les correspondientes traducciones asturiana y rumana, ensin escaecer les destremaes notes esplicatives que los traductores amestaron a les sos respeutives versiones.

Pallabres clave

paremioloxía, Don Quixote, torna, asturianu, rumanu.

Artículu en pdf Descargar en PDFCompartirCorreoFacebookTwitter
Lletres Asturianes
Academia de la Llingua Asturiana
C/ L’Águila 10
33003 Uviéu
T. +34 985 211 837
alladixital.org
ISSN (versión dixital): 2174-9612
ISSN (versión impresa): 0212-0534
Depósitu Llegal: U-826/82
© Academia de la Llingua Asturiana