La variedá llingüística emplegada más habitualmente nes zones urbanes asturianes, onde conviven falantes d’estremaos oríxenes llingüísticos, ye’l denomáu amestáu. Anque l’interés sociollingüísticu d’esta variedá sía evidente, esti artículu oriella los detalles descriptivos y el so significáu pa la situación llingüística d’Asturies. El so oxetivu principal ye analizar la manera cómo se tien que tratar esta variedá na norma del asturianu y, más en particular, na norma escrita. Pa ello, abórdense tres cuestiones de les que la central ye la segunda: qué clas de variedá ye’l llamáu amestáu; cuál tien de ser el tratamientu que-y dea la norma escrita; l’usu del amestáu na situación que supón l’emplegu de les nueves teunoloxíes.
Llingua asturiana, amestáu urbanu, normativa ortográfica, llingua escrita