Los nomes de llugar de Cantabria, munchos d’ellos d’orixe llatín, tienen que s’entender dende’l tipu de llingua evolucionada nel territoriu; nesi sen ye claro qu’en bona midida habrán ufrir un bon averamientu a los de tipu ástur. La castellanización que de magar la Edá Media sufrieron les tierres cántabres esplicará l’influxu tamién detectáu del castellán. La documentación medieval ha ser d’obligada referencia nel estudiu. Más problemes plantega l’averamientu a la toponimia prerromana.
Toponimia, Cantabria, llingua asturiana, castellanización de Cantabria.