Partiendo de la clasificación dialeutal de Menéndez Pidal, nel so trabayu de 1906, y analizando trabayos de R. J. Penny, F. García González y otros, faise un estudiu qu’empobina a falar de les llendes orientales del dominiu llingüísticu ástur; al empar alviértese de la situación llingüística de Cantabria onde se dixebren nidiamente dos estayes, una nor-occidental o Santiyanesa en bona midida contiuadora del dominiu ástur contra oriente; otra sureño-oriental o reinosino-tresmierense fondamente castellanizada xunto a Las Encartaciones vizcaínes. Alúdese, al empar, a posibles organizaciones internes de caúna d’estes dos estayes y pásase a ver el procesu hestóricu que llevó a una castellanización fonda de Cantabria.
Dominiu llingüísticu ástur, dominiu llingüísticu castellán, Dialeutoloxía, Cantabria.