Lletres Asturianes

Dalgunes afinidaes ente la toponima asturiana y l’aragonesa

Javier Giralt Latorre

Resume

Asturies y Aragón son dos comunidaes autónomes con munchos paralelismos dende un puntu de vista llingüísticu. Ensin dulda, el principal vien del fechu d’existir en dambes dos dialeutos constitutivos procedentes del llatín vulgar: l’asturianu y l’aragonés, ensin escaecer el catalán na zona oriental d’Aragón. Ello fai que los topónimos d’Asturies y Aragón tán venceyaos de manera mui estrecha a les llingües qu’ellí s’orixinaron y que, poro, los étimos llatinos son los que predominen, ensin dexar de llau, naturalmente, el sustratu prerromanu que tanta importancia tuvo na so formación. Esta circunstancia histórico-llingüística ye la que fai qu’existan puntos comunes ente la toponimia asturiana y l’aragonesa y, darréu d’ello, que se pueda llevar alantre una comparanza de dambes realidaes toponomástiques pa observar los resultaos a los que se llegó en caún de los ámbitos llingüísticos. Partiendo d’esta premisa, nesti artículu repásense nomes de llugar asturianos y aragoneses ente los que se producen paralelismos o coincidencies, cola fin de determinar si en verdá ye asina en tolos casos dende’l puntu de vista etimolóxicu y etiolóxicu. Por indicar dalgunos exemplos: Colungo (Aragón)/Colunga (Asturies), Fantova (Aragón)/Fontetoba (Asturies), Sallent (Aragón)/Saliente (Asturies), Escucha (Aragón)/La Escucha (Asturies), Cosa (Aragón)/El Cousu (Asturies), Biescas (Aragón)/Las Viescas-Les Viesques (Asturies), ente otros. 

Pallabres clave

toponimia, asturianu, aragonés, etimoloxía, etioloxía

Artículu en pdf Descargar en PDFCompartirCorreoFacebookTwitter
Lletres Asturianes
Academia de la Llingua Asturiana
C/ L’Águila 10
33003 Uviéu
T. +34 985 211 837
alladixital.org
ISSN (versión dixital): 2174-9612
ISSN (versión impresa): 0212-0534
Depósitu Llegal: U-826/82
© Academia de la Llingua Asturiana